Quan ens vam donar compte que les falles de València de 2008 queien en setmana santa, no ens ho vam pensar dues vegades en agafar "carretera y manta". D'aquesta manera ens vam estrenar com a viatjers. Va ser un viatje nacional, encara teniem la "L", sense motxilla i gastant més del que gasta un motxilero experimentat. El comfort d'un hotel de 4 estrelles no es comparable amb el sentiment del viatjer lliure i bohemi.
Aixo de viatjar és com el rascar, tot és començar.
Més tard de les falles, i després de tornar a omplir el porquet d'estalvis, vam continuar la ruta conjunta. Aquesta vegada pel litoral de la nostra estimada Catalunya, en concret la anomenada Costa Brava. Com a destins vam escollir, en primer lloc, la tranquilitat i serenor de Tossa de Mar. Més tard, amb el calor de l'estiu i el moviment usual d'aquestes dates, vam ser uns dies a Lloret de Mar.
No tots els viatjes els hem fet junts. Una motxilla no pot estar més de sis mesos a l'armari.Vam conèixer llocs, gent i paisatges inoblidables per Espanya i part de l'estranger: Polònia, Madrid i Andalusia per al Daniel; i Andalusia i Aragó per al Jordi.
Després de recòrrer la costa mediterránea de la península de cap a peus, va ser hora d'agafar les ales i viatjar a les illes britàniques. Londres és una ciutat que mai dorm. Una sopa on es barrejen les cultures mes diferents. És el mirall on Barcelona es reflexa, oferint unes sensacions similars al viatjer que acull. La capital britànica ens va oferir la oportunitat de conèixer gent d'arreu del mon que en cap viatje habíem conegut abans: Anglesos, Holandesos, Estadounidenses, Australians, Japonesos... Tots ells amb el mateix esperit i iniciativa de viatjer que nosaltres. El mateix esperit que ens portarà a Africa aquest estiu.
No hay comentarios:
Publicar un comentario