viernes, 19 de junio de 2009

I ara sense Vicents

Sense un Nobel, però amb les mans endurides del treball.
Tan blanc de naixement, es va anar enfosquín per les hores sota un Sol Tropical.
Companys, s'ha anat un referent, un guia i un pioner.
Una persona de la que ens podem sentir molt orgullosos.
Ens ha ensenyat del que és capaç la voluntat humana.
Tots i totes podem fer-ho. Sense por, sense parar, sense remordiments.

Per tu, per ells, per sempre, el meu pessam més profund.

3 comentarios:

  1. holaaaaaaaaaaaaaa¡¡¡por fin puedo escribiros algo¡¡¡¡no tenia cuanta en google,en fin ,que decirosss...mucho animo y seguir para adelante y cuidado con el calor que alli parece como si estubierais en el desierto del calor que hace¡¡¡jajajaja¡besitos para todosss especialmente a castells¡¡¡muakss

    ResponderEliminar
  2. xicosss que tall?es duro lo que se ve por alli?estan muy necesitados?no se ,explicarme algo claro de lo que haceis de lo que sentis y de lo que os gustaria hacer y no podeissss¡¡¡un pato molt grand muaksssssssssss

    ResponderEliminar